Museu etnografic de Ripoll

El Museu Etnogràfic de Ripoll té el seu orígen al primer quart del segle XX quan Tomàs Raguer i un grup de col.laboradors seus començaren a recollir tota mena d'objectes, llavors encara d'ús corrent, conscients que el món canviava i que oficis, tradicions i costums seculars de les comarques pirinenques es trobaven en un retrocés que podia significar el primer pas cap a la seva desaparició de la vida quotidiana. Escala d'accés al museu

L'edifici El museu es troba situat en la part superior de l'antiga església de Sant Pere, d'origen romànic, consagrada l'any 890 i posteriorment ampliada en estil gòtic.

El Museu Inaugurat l'any 1929 amb quatre sales dedicades al costumari dels pastors i de la pagesia , el treball del ferro, la indumentària i la ceràmica. Després de successives ampliacions, actualment consta de 13 sales que ocupen un espai de 1000m2

Sala 1: Records històrics del Ripollès Aquesta sala conté objectes de valor sentimental i històric de la vila de Ripoll i de la seva comarca procedents d'entitats religioses, polítiques, culturals, esportives i recreatives que en altre temps havien tingut una vida intensa. També conté material militar divers, fotografies, segells, timbres i paper moneda d'entitats oficials.

Sala 2 : Els pastors Aquesta sala conté objectes d'art populars produïts pels pastors que treballaven la fusta: collarets, tasses, culleres, forquilles, etc. Una col.lecció d'esquellots de diversos tipus i formes i un diorama sobre el pastoreig complementen la sala.

Sala 3: La pagesia, mobiliari, indumentària i infantesa. Eines agrícoles, aixovar domèstic del pagès, mobiliari, monedes i medalles, una vitrina amb una col.lecció de nius i ous d'ocells de la comarca i una vitrina dedicada a la barretina configuren aquesta sala.

Sala 4. Els clavetaires Derivada de la farga catalana, la producció de claus a Ripoll en els segles XVII al XIX tingué caràcter plenament industrial. La sala conté la representació de la botiga d'un clavetaire. Al segle XVIII hi havia un centenar de tallers com aquest a Ripoll.

Sala 5. La prehistòria a la comarca del Ripollès Conté material procedent de la comarca des del paleolític inferior fins a l'època romana.

Sala 6. L'artesania del ferro La metal.lúrgia ha estat des de l'edat mitjana l'ocupació preponderant dels ripollesos. Paral.lelament a les dues grans manufactures -armes de foc portàtils i claus- es treballaven artesanalment obres de forja amb un cert aspecte artístic. En aquesta estança es poden contemplar baldons, panys, claus, ganivets, reixes, trampes, etc.

Sala 7. Les eines del camp Quan durant el segle XIX la farga va ser substituïda pel nou procediment siderúrgic -l'alt forn-, la Farga Casanova de Campdevànol fou l'última de Catalunya que deixà de funcionar. La seva producció s'orientà cap a la forja en comptes de fer-ho cap a la metal.lúrgia. Produïa uns cinc-cents tipus diferents d'eines agrícoles adaptant la seva producció cap a les necessitats i lse peculiaritats de totes les regions de la Península, el Rosselló i el nord d'Àfrica.

Sala 8. La farga catalana la farga catalana fou un mètode siderúrgic famós que, en el seu temps donà a Catalunya superioritat en l'obtenció del ferro. Des de l'edat mitjana fins a finals del segle XIX els països d'Europa occidental -França, Alemanya, Àustria, Itàlia, entre d'altres- obtenien ferro mitjançant aquest sistema conegut universalment com a "procediment català" o "farga catalana". Els tres elements indispensables: el mineral, el carbó i l'aigua es trobaven en abundància a la comarca, tal com ho il.lustren les vitrines on es presenta àmplia informació del seu funcionament. Destaca el gran martinet, reproduït en part amb peces autèntiques i que té per marc una de les torres de la muralla del segle XIV.

Sala 9. Records històrics del monestir de Ripoll Aquí podem trobar objectes de cerimonial litúrgic, condecoracions, segells, fotografies relacionades amb la reconstrucció. En un diorama interactiu es veuen les possessions del monestir a l'edat mitjana. Entre altres elements destaquen el sarcòfag que contenia les restes de Guifré el Pilós i dues visions històriques del monestir abans de ser reconstruït: un oli de Torrescassana i una aquarel.la de Soler i Rovirosa.

Sala 10: Les armes de foc de Ripoll L'habilitat dels ripollesos en el treball del ferro, assolí el seu màxim esplendor durant els segles XVI, XVII, XVIII i el primer terç del XIX amb la dedicació a la manufactura d'armes de foc portàtils. La indústria donà gran prestigi a la vila comtal, gràcies a la destresa dels artesans ripollesos i a la bona qualitat del ferro procedent de la farga catalana que, segons els experts de l'època, era el millor d'Europa. L'any 1781 existien a Ripoll 149 mestres armers i en total aquesta activitat donava feina a més de 300 persones. La col.lecció que s'exposa és molt valuosa. Hi figuren una mostra dels diferents tipus sortits dels tallers de Ripoll en el decurs de la seva existència: pistoles, escopetes, fusells, pedres fogueres, trabucs, etc. Als canoners, a més d'un petit taller o botiga , els era indispensable una instal.lació o aparell mogut per la força hidràulica per barrinar-los. Aquest aparell era conegut com "tornall de barrinar canons". Una repoducció de la "barrina" ripollès del segle XVII es pot contemplar en el diorama annex a l'estança.

Sala 11. Vidre, ceràmica, coure i llauna. En aquesta sala destaquen les rajoles dels segles XVII, XVIII i XIX anomenats dels oficis. Ripoll només va produir ceràmiques més senzilles de les quals existeix una representació. Les recopilacions d'objectes de coure contenen estalvis, portabugies, llanternes, peroles, brasers, càntirs, bateria de cuina, etc. Entre els treballs en llauna, de caràcter ornamental i religiós principalment, destaquen els gerros destinats a guarnir altars de santuaris i ermites.

Sala 12. Els teixits de llana i de cànem Abans de la introducció relativament moderna del cotó, els teixits eren fabricats exclusivament amb llana i cànem, úniques primeres matèries tèxtils existents a la comarca, Les filatures, tant de la llana com del cànem, eren un treball casolà que realitzaven les dones. Un cop obtingut el fil, era portat als filadors establerts a la vila. Els filadors eren especialitzats: n'hi havia de llana i de cànem. En aquesta sala es pot contemplar una botiga d'un teixidor on hi ha un teler autèntic del segle XVII i XVIII amb els corresponents estris complementaris. A les vitrines, juntament amb els accessoris necessaris per treballar el cànem, hi ha una mostra de llençols, vànoves, camises, tovalloles i mitges.

Sala 13. Costumari religiós Els objectes recollits en aquesta sala evoquen diverses manifestacions de la devoció popular. Destaquen els ex-vots, figures de cera, ciris i ferradures. Dins d'una vitrina circular podem admirar l'humeral de Sant Eudald, un preciós teixit de seda hispano-àrab del segle XIII procedent de Granada que es va descobrir dins de l'urna que conté les relíquies del sant patró de Ripoll.